RELATS CURTS – ELS DITS DE LA CIRCE
ELS DITS DE LA CIRCE
Les puntes dels dits de la Circe, subtil i imprevistament, van fregar la forta mà de l’Akil, que s’esforçava per obrir-li la porta del cotxe…
La humitat i l’aire calent van provocar una espurna d’electricitat estàtica que els va sorprendre…
Va ser un primer somriure franc, que els acompanyaria la resta de les seves vides…
Els ulls verds poc comuns de la Circe, es van barrejar amb el encara menys freqüent blau dels de l’Akil…
Eren estranys per a dos egipcis… Però la veritat és que les seves vides van confluir en una sola des d’aquell moment…
Van passar els dies, els mesos i els anys… la Circe i el Akil… o el Akil i la Circe els devoraven sempre amb un objectiu comú:
Estimar-se…
Molt de temps després, quan la seva edat ja era molt avançada… L’Akil, a pesar seu va haver de partir… Només el record de l’Akil, li donava a la Circe l’estímul per seguir, encara que de vegades no podia evitar que la tristesa la embargués…
Aquella nit, com cada dia es va ficar al llit i va parlar amb l’Akil… Poc després el somni la va vèncer i de sobte una descàrrega d’electricitat estàtica va saltar quan les puntes dels seus dits van fregar la forta mà d’Akil, mentre ell intentava obrir-li la porta del cotxe… Tots dos, de nou joves, van llançar una riallada… Van ajuntar les seves mans i van saber que, des d’aquell instant, l’eternitat els pertanyia… Hores després, Anat, la seva filla la va trobar sumida en el somni etern, amb un somriure de felicitat a la cara, que feia ja molt de temps que no l’havia vist… Va saber que els seus pares tornaven a estar junts… Les seves llàgrimes, es van barrejar amb un somriure de complicitat…
Els Dits de la Circe – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés