RELAT CURT ALES BLANQUES
ALES BLANQUES
Aquell dia, el llevant tardorenc, ja convertit en vendaval, no trobava ales blanques per desballestar…
De fet feia molts segles que el món havia sucumbit a l’estupidesa i irresponsabilitat de l’ésser humà… humà…? Bé, pel cas només era una etiqueta més… Igual que “IA”, aquella tan bonica que hi havia de revertir el canvi climàtic i tornar a l’home la prosperitat…
L’únic que es va aconseguir, és que els elements… El mar més que cap, en poc temps, devorés una gran part de la terra… Només alguns dels més alts edificis, mostraven els seus darrers i decadents metres al mig de les tèrboles aigües, encara enverinades de plàstics, que gairebé els cobrien…
La vida s’havia acabat… Almenys això semblava… Aquell dia… Sense que ningú ho pogués saber… Just en algun dels cims gelats i més alts d’allò que s’havia anomenat Europa, va néixer una Edelweiss…
El cicle recomençava, només calia saber que nova espècie supliria l’home com el més despietat depredador per destruir novament… O si Déu, en la seva infinita misericòrdia, dotaria –aquesta vegada sí– el nou ésser de la bondat i intel·ligència necessàries, per fer aquest espècimen predominant, així com el seu món a imatge i semblança de la bondat del Creador…
Ales Blanques – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés