RELAT CURT NICOLAU
NICOLAU
En Nicolau, sortint d’un inexplicable sopor, es va esforçar a entreobrir els seus ulls, però només una inexpugnable foscor li va respondre…
Va intentar fregar-los buscant trobar aquesta anhelada llum, però la seva incapacitat per moure’s era absoluta. Sentia el seu cos ert… Potser era el fred, potser la mort…
El terror el va envair… El seu cap era copejat per records, vívides escenes de les seves últimes actuacions… Els ulls estremits, suplicants d’un petit, subjecte amb força a la seva mare veient com el seu desesperat pare intentaven en va, amb llàgrimes a els seus ulls, que no els desnonés…
En Nicolau per un moment va pensar, que amb els anys s’havia convertit en un malvat, en un ésser menyspreable… Volia sortir d’aquell somni desagradable i poder esmenar la seva vida…
Just en aquell moment una pala va llançar sorra sobre el seu entumit cos. Al mateix temps la veu del desesperat home a qui havia fet fora de casa va…
La teva vida s’ha acabat, fill de puta!
Però et juro que no serà ràpid… T’aniré enterrant tan lent com pugui i les pastilles que t’he donat t’impediran qualsevol moviment. Un va quedar xiscle de terror, va recórrer la foscor del bosc… ningú no ho va poder sentir…