Fragmento Promocional de Rabasketa – Contes d’Animals per a Llegir als Petits (escrito en catalán)
Lee el fragmento de Rabasketa – Contes d’Animals per a Llegir als Petits, (escrito en catalán), veinte cuentos para leerles a los peques. Nueve de ellos son historias en las que se explican las aventuras de Alicia, en las que de manera amena, se explican las costumbres de animales salvajes. Otras nueve, son fábulas donde los animales actúan como humanos dónde se aprovechan las historias, para transmitir valores a los niñas. Por último, en las dos restantes historias, los protagonistas son utensilios y objetos habituales, que explican sus peripecias.
FRAGMENTO DE RABASKETA – CONTES D’ANIMALS PER A LLEGIR ALS PETITS
AUTORES: Montserrat Valls i Giner y Joan Genovés i Timoner
FRAGMENTO DE RABASKETA – CONTES D’ANIMALS PER A LLEGIR ALS PETITS
Text: 2012 Montserrat Valls i Giner i Joan Genovés i Timoner
Il·lustracions: 2012 Montserrat Valls i Giner i Joan Genovés i Timoner
Tots els drets reservats
Dedicat a aquestes persones que ens venien a fer costat a la nit quan érem petits i a inundar-nos de fades i
bruixes: els nostres pares.
ÍNDEX
PRÒLEG
CONTE PRIMER – SÈRIE ALÍCIA I… – ALÍCIA I BRUIXETA – AMB “G” DE GOS
Y 19 cuentos más…
PRÒLEG
RABASKETA, és un conjunt de contes infantils, pensats fonamentalment per distreure i divertir els nens entre 2 i 6 anys, procurant alhora transmetre’ls valors i coneixements.
Aquests contes, pretenen ser també una eina on els pares trobaran unes històries amenes, de fàcil lectura, que els permetrà explicar una història instructiva i alliçonadora.
Per aconseguir aquest objectiu de divertir i instruir, s’han elaborat dos grups de contes, un en què la protagonista, una nena de sis anys que es diu Alícia, al llarg de nou contes, relata les seves experiències amb diversos animals i explica de manera senzilla i amb humor costums dels mateixos, donant a conèixer paratges i usatges de l’Àfrica. A cadascun dels animals, que protagonitzen les històries d’Alícia, el nom que se’ls hi ha donat, és el de la seva raça en el idioma swahili, utilitzat en diverses parts d’Àfrica, entre les quals destaquen Kenya i Tanzània. Per exemple en Alícia i el lleó, aquest es diu Simba, que significa lleó i que té a més un sobrenom, Hatari, que significa perill en el idioma esmentat.
L’altre grup, també de nou històries, és un conjunt de rondalles, on a través de les actuacions d’animals, es transmet als petits, els valors més bàsics de convivència, harmonia i bondat, sent a la vegada històries emotives i divertides. Per això a aquests personatges, se’ls han donat noms humans, aconseguint així, que el petit els vegi més propers i per tant, que les seves actituds li semblin més fàcils d’emular.
Finalment i a manera de presentació, incloem dos contes de la sèrie “Les Coses que veig”, que estem preparant i on els protagonistes són objectes quotidians, que veuen els nens, però que són per nens una mica més grans de sis anys o fins i tot per als pares i avis.
Confiem sincerament, que en aquest llibre, trobeu un aliat eficaç per a la formació dels vostres fills i que us serveixi també com a base d’inspiració per crear les vostres pròpies històries.
CONTE 1
SÈRIE ALÍCIA I…
ALÍCIA I BRUIXETA – AMB “G” DE GOS
Hi havia una vegada una nena de cinc anys, molt bonica, amb una llarga cua de cabell ros i ulls blaus.
—Hola. Soc l’Alícia, visc amb els meus pares i tinc una gosseta westy, aquestes que són blanques i petites. De nom li vaig posar “Bruixeta”.
És molt divertida i juganera. A mi, el que més m’agrada són els animals. Aquesta que s’acosta és la “Bruixeta”. Hola “Bruixeta!, Saps el que m’han regalat el pare i la mare per al meu aniversari?
—No Alícia. Què t’han regalat?
—Un viatge a Kenya, perquè vegi molts, molts animals.
—I, jo hi podré anar?
—No, no deixen anar-hi als gossets. Podrien menjar-se’t.
—I amb qui em quedaré?
—Amb l’àvia.
—Bé!… Saps Alícia? Un dia l’àvia em va explicar una història. Em va dir, que fa molts, moltíssims anys, els gossets érem salvatges i vivíem a les muntanyes i a les selves i no coneixíem l’home.
—I, què va passar?
—Doncs en una nit molt freda, molt freda, una lloba i el seu fillet, petit llobató, tremolaven i no trobaven menjar. La mare lloba, llavors, va veure una llum a la llunyania.
—I què hi havia?
—Espera Alícia, no vulguis córrer tant! La lloba es va apropar poc a poc i sense fer soroll al lloc del que venia la llum. Era una cova amb un foc encès dins, feia olor de menjar. Un home l’estava preparant.
—I l’home la va veure?
—Sí I els dos es van espantar molt. Però l’home, veient a llobató que era un nadó, es va asseure i va deixar que la lloba i en llobató, poc a poc, molt poc a poc, s’anessin acostant al foc i després va acostar-los-hi una mica de menjar.
—I què van menjar?
—Filet a la graella.
—I després?
—Tots es van adormir, molt apretadets, donant-se calor. Mentre estaven dormint, una serp dolenta, va entrar a la cova per fer mal a l’home. La lloba la va sentir i es va llançar contra ella i la serp se’n va anar, tan de pressa com va poder. L’home, que s’havia despertat, veient el que havia passat, va bressolar a llobató i la lloba li va somriure.
—Llavors, des d’aquell dia, els gossos i les persones som amiguets?
—No Alícia, des d’aquell dia no. Els llops encara ara, prefereixen la llibertat a viure amb vosaltres, però nosaltres, els gossets, que venim d’ells, preferim la vostra amistat.
—I com d’un llop ha sortit una gosseta petita i blanca com tu?
—Ai Alícia! Això no ho saben ni els grans.
Tot d’una, la “Bruixeta”, es queda mirant la porta i llavors l’àvia Samantha entra i la “Bruixeta” es llença als seus braços.
Ara sé, que puc marxar tranquil·la. A Kenya parlaré amb molts altres animalets, que m’explicaran les seves històries. Això sí, hauré d’anar amb compte, que el pare i la mare no s’han d’assabentar de que puc parlar amb els animals. Són grans i no ho entendrien.
CONTE 2
SÈRIE FAULES – AMB “R” DE RINOCERONT
EL RINOCERONT QUE DONAVA GELATS DE COLORS
A un carrer a prop d’on vius hi ha un rinoceront, que cada matí, porta un camió ple de gelats de colors, verds, taronges, vermells i grocs.
No pots veure el rinoceront Casild, perquè surt molt d’hora, abans que posin els carrers per als nens.
Avui, mentre tu estàs dormint la rinoceronta Vilma s’acosta al camió de gelats, li agraden els verds i Casild sempre s’adona que són igual de verds que els ulls i les pestanyes de Vilma.
—Hola Vilma Vols un gelat verd?
—No, avui ho voldré groc.
—Val. Vols que quan acabi la meva ronda anem a passejar?
—No m’atreveixo, perquè a aquestes hores ja surten els nens i ens poden veure.
—Doncs saps què?
—Diguem.
—Demà vindré més aviat, i així tindrem temps de passejar.
—Bé, fins demà.
Al dia següent la rinoceronta Vilma va esperar, però no va aparèixer. Ella també estava enamorada de Casild, però mai li havia dit res.
Quatre carrers més amunt el rinoceront havia caigut malalt, i va haver de fer llit durant quinze dies.
Vilma va ser cada dia al camió dels gelats de colors però Casild seguia sense venir.
Llavors, un dia va caure una tempesta molt forta, i va aparèixer un altre rinoceront anomenat Vladimir.
—Hola maca! Què fas aquí tan soleta?
—Res, espero al camió dels gelats.
—Ah, aquest camió no passarà més. Casild se’n ha anat amb una rinoceronta molt maca i no tornarà.
—Això és mentida!
—¿Tenia gelats verds com els teus ulls veritat?
—Sí, per què?
—Perquè ara ha fet gelats blaus, com els ulls de la seva núvia Roseta.
—Serà barrut!, Vinga, Vladimir, anem a donar un volt.
Setmanes després Casild va tornar amb els seus gelats verds. Va buscar, i va buscar, però no trobava a la seva estimada, i el pitjor de tot, no havia pogut dir-li que l’estimava.
Casild estava trist, les seves llàgrimes queien sobre dels gelats, i per això es van transformar en gelats blaus.
Llavors una rinoceronta anomenada Rosa es va apropar al seu camió.
—Hola! Per què estàs plorant?
—Perquè els gelats ja no seran verds.
—I què!, La vida cal prendre-la com ve.
Casild la va mirar als ulls i va deixar de plorar, perquè es va adonar que Rosa tenia els ulls blaus més bonics del món.
Amb el temps van tenir rinocerontets, que menjaven gelats violetes.
Un dia, Vilma, la rinoceronta, va veure a tota la família. I llavors, la que va plorar va ser ella, perquè no va saber tenir paciència i esperar. Es va fiar del que li deia un desconegut.
El proper dia, desperteu-vos molt aviat i, potser, podreu veure els rinocerontets.
…/…
Final del fragmento gratuito
