RELAT CURT EL BON HOME
EL BON HOME
En Dijor era un bon home, sempre disposat a ajudar qui ho necessitava. Havia nascut i vivia en un petit país, tan petit que gairebé ningú sabia ubicar-lo als mapes.
Tot i ser un país que, per la seva mida, podia semblar insignificant, en realitat era una terra rica i pròspera, que estava dirigida per polítics, que com els d’altres països més grans, també eren grans corruptes. Això sí, amb l’habilitat de fer ossos al poble en el moment adequat perquè tothom estigués si no content, si més no callat.
Va dir que com tots els bons home era força il·lús i amb una bona fe gairebé exacerbada, pensava que aquells consumats xoriços no és que robessin al poble, simplement no sabien fer-ho millor. Per això va decidir que intentaria il·lustrar-los perquè milloressin les seves conductes.
Va intentar en va d’entrevistar-se amb els líders dels diferents partits, però no hi va haver manera d’aconseguir-ho. Després de fer moltes voltes al tema li va semblar que havien d’estar molt ocupats i que no podien perdre el temps. La seva candidesa i absolut convenciment de la bondat de l’ésser humà no li permetien adonar-se de la realitat.
Aleshores se li va acudir una gran idea: es faria polític! D’aquesta manera podria explicar les seves idees al parlament i segur que tots hi estarien d’acord.
Per aconseguir-ho, va posar fil a l’agulla per aconseguir les 2000 firmes que necessitava per poder inscriure un nou partit. De fet, va anar visitant casa per casa explicant-los les idees i en poc temps les va aconseguir.
Un cop inscrit el nou partit, a qui anomeno “DPPEP” (o sigui Del Poble Per a El Poble) amb unes noves eleccions ja a la cantonada es va posar en contacte amb els líders dels altres partits, que aquesta vegada sí que van acceptar veure’l possiblement per preveure futures aliances, en el cas improbable que aconseguís representació parlamentària.
Els va explicar les seves idees per millorar les condicions del poble i al final de les converses exposava la que, des del punt de vista, era la idea estrella. Aquesta idea consistia en el següent: per forçar els polítics a esforçar-se el més possible, haurien de donar al poble una eina. Aquesta eina consistiria que l’abstenció de vot superior al 15% i els vots en blanc i els nuls es convertirien en escons buits, amb la mateixa proporció de vots que els que s’adjudicaven als polítics.
Tots, invariablement, van lloar les seves idees, però al seu interior es descollonaven. Actualment era tan gran el desencís polític que només votaven el 50% dels censats com a possibles votants.
Un cop va acabar amb la seva ronda de vistes en Dijor es va sentir molt satisfet. Estava convençut que, per la manera de reaccionar que tots els líders havien tingut, posarien en marxa la mesura, encara que ell no tingués representació el parlament.
Va arribar el dia de les eleccions i el tedi de l’electorat cap a tots els polítics coneguts, (només havia votat el 49% del cens), va produir el miracle i el DPPEP, va guanyar per una aclaparadora majoria… en Dijor saltava d’alegria, per fi podria ajudar de debò als seus conveïns. Mentre la resta dels polítics cagaven en tot.
Un cop ja elegit president, en Dijor a la primera sessió de la cambra, va proposar la seva nova llei electoral. La prepararia i en pocs dies la sotmetria a votació per a la seva segura aprovació, ja que en tenia la majoria suficient.
La resta de líders dels altres partits sabien que si volien continuar vivint del conte havien d’evitar una barbaritat tan gran. Per això, amb rapidesa es van moure entre els parlamentaris del DPPEP per prometre’ls “l’oro i el moro”… ja només quedava un obstacle per salvar: en Dijor.
Curiosament molt pocs dies després, evidentment abans que la llei es presentés, en Dijor va patir un accident de trànsit en què va morir a l’acte.
Amb la connivència dels parlamentaris de DPPEP, es va decidir convocar noves eleccions, en aquestes DPPEP, ja no existia. Això sí, tots els seus membres militaven a les files dels altres partits… Hi hauria moltes més boques que alimentar…
Sabeu qui ho pagaria?