RELAT CURT BRUTÍCIA
BRUTÍCIA
Eren les 6 del matí quan en Franky va obrir els ulls. Després de despertar-se va sortir de la casa per veure si s’entreveia el sol.
Es va sentir bé, encara que havia plogut gairebé tota la nit, el vent fort havia escampat la tempesta i semblava que el sol, tímidament, desitjava mostrar tota el seu esplendor.
Va mirar cap a la tanca i va veure, gairebé amb plaer, que les fortes ratxes de vent havien bolcat el barril on els seus pares adoptius llançaven les deixalles. S’havia tombat cap a l’interior de la tanca, caient just dins d’un dels molts tolls que havia deixat la nit desagradable.
Aquella aigua bruta de terra i despulles era una autèntica brutícia, que cridava poderosament l’atenció d’en Franky. Amb certa inquietud, es va acostar al, al seu parer, meravellós toll i es va rebolcar a la pudent porqueria.
Mentre sentia una enorme satisfacció, es va preguntar per què els pares postissos li haurien posat Franky. Encara que ja s’havia acostumat va pensar, que anomenant-se el seu pare Josep, posar-li a ell Franky, era discriminatori, potser seria per raons d’ètnia? es va qüestionar.
Encara ficat dins del fangar, va alçar els ulls mirant al cel i, pel lloc on es trobava l’astre rei, va pensar que la Marta, la seva mare adoptiva, no trigaria a cridar-lo per donar-li menjar. Seria millor que sortís del toll, segur que, si ella el veia allà, no se sentiria gaire satisfeta.
Va dirigir els seus passos cap a la casa i just quan arribava, la figura de la Marta, la seva mare, va emergir per la porta dient: Franky!!! A menjar!!! En Franky, esvalotat, va respondre: Oinc!!! Oinc!!!