RELAT CURT EL VEÍ
EL VEÍ
N’Amaya havia arribat a la finca feia un mes. Mai no trobava ningú. Pels seus horaris, l’ascensor semblava pertànyer-li, sempre anava a la primera, cosa que era una sort ja que vivia a l’àtic.
Fer ràdio de matinada li encantava. Des de la terrassa, prenent el cafè de rigor, observava els carrers buits. Algun cotxe o moto. Algú anant a la farmàcia o a passejar-hi un gos. Tranquil·litat.
El vent d’hivern a aquelles hores no el molesta. Va xarrupant el cafè calent, encara li queda una hora abans d’anar-se’n a la ràdio. Li agrada anar tranquil·la.
De sobte sona el timbre.
Mira el rellotge. Són les quatre de la matinada.
Mig molesta, abandona la terrassa i entra al pis dirigint-se a la porta i escorcolla per l’espiell.
Davant la porta un home de la seva edat. Atractiu. Diverses caixes de cartró al seu voltant… serà el veí nou?
Posa la cadena de seguretat i entreobre la porta…
—Sí?
—Hola, em dic Boris, perdona que et molesti a aquestes hores. Estic de mudança i he perdut la clau. Trucaria per telèfon, però m’he quedat sense bateria al mòbil.
La noia per la porta entreoberta l’observa, veu que la roba que porta és de Paco Rabanne, porta guants de pell. Sembla un tipus normal…
—No et preocupis. —diu mentre li obre la porta. —encara que sembli mentida, tinc telèfon fix.
En Boris entra i n’Amaya, dissimuladament mira els seus texans ajustats. Li mostra el telèfon.
El vent a la terrassa comença a bufar amb més intensitat, ella es dirigeix a tancar la porta de la mateixa, però abans decideix prendre els últims glops del seu cafè.
Amb la seva tassa de cafè a la mà, s’acosta a la barana molt baixa per ser un àtic, però no li espanten les altures.
Fa un glop i de reüll veu una figura fosca, sembla Boris… Un segon, la lluna plena, el buit, algú l’ha empès i està caient…
Boris, des de dalt, mira el cos ja sense vida d’Amaya… treu el mòbil de la butxaca i marca un número…
—Sí. Ja està feta la feina. Ha estat força fàcil. Demà ja no li hauràs de tornar els nens. Ja tindràs custòdia total dels teus fills sense que et posi obstacles.
La veu d’en Boris es confon amb el rumor de la ràdio que, a baix volum, segueix encesa dient: “dins de mitja hora, estarà amb vosaltres n’Amaya, la veu de ‘Vellut Negre’ el vostre programa favorit de la matinada.
En Boris apaga la ràdio surt del pis i tanca la porta amb suavitat. Recull les caixes de cartró buides i baixa a l’ascensor.
Al carrer, unes quantes persones s’arremolinen al voltant del cos d’una dona morta, mentre un crida a emergències… Comença a ploure…
En Boris obre el paraigua i s’allunya.