RELAT CURT EL BOLÍGRAF
EL BOLÍGRAF
La Bàrbara estava bloquejada. Des del seu best-seller “Lluminositats de Green”, no havia aconseguit escriure res més.
I va ser culpa del bolígraf. Aquell objecte que li havia regalat la seva germana una nit d’estiu, per ser exacte, el 23 de juny, una nit màgica.
Ho va notar quan va començar a escriure aquella mateixa nit. El bolígraf va semblar cobrar vida, escrivia tot sol. Creava els personatges i les situacions. Omplia folis i folis com mai.
En veritat, mai no havia estat una gran escriptora, ni tan sols tenia imaginació, però aquella nit va pensar que aconseguiria ser algú al món de l’escriptura.
Mentre pensa en tot això, torna a mirar la nota que li han enviat.
A Central Park comença a clarejar i les primeres llums del dia il·luminen aquella carta:
“Només li tornarem el bolígraf, si a canvi ens lliura al seu caniche gegant”
La Bàrbara va mirar com dormia l’Urtain. L’animal tenia 10 anys, li havia regalat el seu pare i després de la seva germana, era el que més estimava.
No ha pogut tornar a escriure des que li van robar el bolígraf. Encara no ha pogut entendre com algú podia estar al corrent de la màgia d’aquell objecte, tampoc entén qui pot voler a l’Urtain
La Bàrbara s’acosta al gos i li diu:
—Ei, mandrós! Marxem. La meva maleta ja està feta i les teves coses embolicades.
Li posa la corretja i baixen tots dos a l’ascensor.
El taxi que ha demanat els espera a la porta. El taxista l’ajuda a posar la maleta. La mira pel retrovisor i li pregunta: —Vostè és l’escriptora?
—Per res. Soc biòloga. —respon ella.
—On anem? -pregunta l’home contrariat.
—A l’aeroport.
—De vacances?
—No. Em trasllado a Austràlia. —mentre respon veu un home a la seva porteria, amb un bolígraf a la mà. Ella l’observa mentre arrenca el taxi.
—Se sent bé? Sembla marejada. —Inquireix el taxista.
—En absolut. Estic millor que mai.
Acaricia a l’Urtain i Central Park comença a desaparèixer…