RELAT CURT EL BOL
EL BOL
L’Steve va notar que el seu cos i ment pugnaven per despertar-se, però així mateix tenia la percepció d’un enorme pes que li impedia moure’s.
Finalment, amb esforç, va obrir els ulls. La penombra d’una estada desconeguda li impedia veure amb nitidesa. Només una estona després, els seus ulls ja acostumats a la foscor, li van permetre observar el seu cos carregat de cadenes que el mantenien immòbil sobre el terra.
Se sentia atordit. No sabia on era ni què havia passat. Espantat va intentar cridar, però només un fil de veu gairebé inaudible va emergir de les seves cordes bucals.
Va intentar calmar-se i pensar amb claredat. Tenia de recordar com havia arribat allà i perquè estava lligat amb cadenes.
L’únic pensament que va acudir a la seva ment va ser: de quines merdes em servirà recordar-me? l’única cosa important és que estic acabat si algú no m’ajuda!
Pensaments inconnexos acudien a la seva ment, però seguien sense aportar-hi cap llum.
Per fi una cosa coherent va creuar la seva ment. Potser hi era perquè algú dels molts que per la seva feina havia perjudicat al llarg de la vida, s’estava venjant.
Va recordar als centenars de persones que, per enriquir-se ell, havien perdut gran part del patrimoni. Desprès va pensar si el que havia estat fent des de feia molts anys hauria estat correcte.
Va intentar eximir-se de qualsevol responsabilitat. Al cap ia la fi, si es volia tenir èxit en un negoci no podies aturar-te davant d’objeccions ètiques.
De cop i volta un timbre va començar a sonar molestament… i llavors, just llavors va ser quan l’Steve, de veritat, va despertar. Miró al seu voltant era al seu llit còmode, al costat de la seva jove i bella dona.
Va percebre que una suor freda recorria el cos i va somriure. “quin malson” va pensar. Es va aixecar ràpid del llit i se’n va anar a dutxar. Després esmorzaria i se n’aniria a la seva empresa per seguir guanyant diners. Va somriure.
Una hora després estava a punt d’entrar al garatge per pujar a Lamborghini i anar a treballar… Aleshores va reparar en una petita botiga a la vorera davant de la seva magnífica casa.
Semblava que venguessin coses orientals, potser de l’Índia o del Tibet… sense saber gaire bé perquè, va encaminar els seus passos cap allà.
A la porta un home de trets orientals el saludo i tot seguit li va dir: —sembla que ha passat mala nit i que ha pres consciència que no li agrada què fa…
L’Steve, sorprès a punt va estar de manar-lo a fer punyetes, però abans que ho fes, aquell home tenia a la mà un bol tibetà i el va fer sonar… Va sentir que aquell so harmonitzava el seu interior…
La veu de l’home va prosseguir: —Si ho fa sonar cada dia, ben aviat se sentirà tranquil i feliç… Aleshores ja només caldrà canviar aquelles coses de la seva vida que no li agraden per assolir la veritable felicitat…
L’Steve, per si de cas, va comprar el bol. Total, només costava 20,00€… Va tornar a casa seva i va començar a fer-lo sonar… Un moment després, la seva jove i bella dona estava al seu costat i li preguntava: –Què és aquest soroll? Què fas? Mirant-la de reüll i sense deixar de tocar el bol, lacònicament li va respondre: —Encara no ho sé, han de passar uns quants dies. I va somriure enigmàticament.