RELAT CURT FAM
FAM
Era molt aviat al matí. El Roy es va despertar afamat. Va sortir del seu llit i va enfilar el llarg passadís que el portaria a la cuina.
Amb passos sigil·losos es va dirigir allà. Pel camí es llepava pensant en un bon tros de carn… millor no gaire feta, va pensar.
A mig camí, es va aturar al corredor. Acabava d’adonar-se que no sabia com fer-ho. El pitjor és que la Hanna seguia dormint.
Va maleir la seva mala sort, sabia que no era aconsellable despertar-la. Alguna vegada que ho havia fet, s’aixecava de molt mal humor.
Tot i ser conscient que no tenia ni idea de com fer-ho, es va acostar fins a la porta de la cuina.
Les primeres llums del matí, ja es colaven per la finestra i li permetien veure amb claredat la nevera, també l’armari on estava guardada la paella.
L’oliera i la sal estaven sobre el taulell. Havia vist a la Hanna preparar la carn moltes vegades, però no es veia capaç ni d’intentar-ho. Quina traslladada haver de dependre d’ella.
A més, com era festa, capaç que s’aixecava més tard del que és habitual. Es va plantejar despertar-la… Encara que s’enfadés, al cap d’una estona segur que se li hauria passat.
Lentament es va girar pel passadís cap a l’habitació. A veure si se li acudia com despertar-la sense que semblés que havia estat ell qui ho havia fet.
Cavil·lant com fer-ho va tornar de nou a la cuina… sentia tanta gana que veient la nevera, li semblava trobar un lleu consol. Només era qüestió de poc temps.
Ja està! Va pensar. Tornaré al llit i fingiré tenir un malson… D’aquesta manera es despertarà i en lloc d’enfadar-se, mirarà de tranquil·litzar-me i així, ja desvetllada, prepararà l’esmorzar. A veure si hi ha sort i em fa carn.
Va abandonar la cuina i, aquesta vegada amb això decidit, va tornar al llit. Es va estirar i espero uns instants. Tot seguit va accelerar la seva respiració i va començar a gemegar llastimosament, primer fluixet després, a poc a poc, va anar pujant el volum dels seus gemecs.
No havia transcorregut ni un minut quan Hanna es va despertar i acariciant-li el cap li va dir: “calma Roy, desperta… estàs tenint un malson”
El Roy la va mirar fingint cert atordiment i com si un ressort li hagués impulsat es va posar dret…
La Hanna, va mirar el rellotge i va dir: “amb el teu malson m’has despertat abans del que tenia previst, però ja és massa tard per adormir-me de nou. Amb els teus gemecs m’he desvetllat del tot… Esmorzaré… m’imagino que tu també voldràs menjar alguna cosa oi?” Els ulls del Roy es van il·luminar, va començar a moure la cua i llançant lladrucs d’alegria, va començar a saltar al voltant de Hanna mentre tots dos es dirigien a la cuina.