FOSCOR
RELAT CURT “FOSCOR”
Aquesta nit, sense lluna, la foscor havia erigit el seu feu a la sinuosa carretera que, no se sotmetia a l’esforç d’en Ferran… tot al contrari, la llum dels seus fars li semblava insuficient… Mirar al final del fes de llum, culpa de l’atavisme que li provocava, li havia fet entretancar els ulls diverses vegades. Se sentia insegur i esgotat, però no trobava un lloc segur on descansar, potser dormir durant una estona…
De sobte, els seus ulls tancats van sortir de la seva letargia i una sorprenent imatge es va fer nítida una imatge davant d’ells… Els va fregar intentant estar segur del que veia. Una dona, de certa edat i cabell ca, alçava la mà demanant-li que s’aturés.
Qui era la imatge?
Va somriure confós; era massa gran per ser la noia del revolt… Va parar el cotxe i la dona, amb mostres evidents de tenir fred, va pujar al compartiment del darrere. Ell es va estranyar, pensava que s’asseuria al seu costat i li faria companyia…
Passats un parell de quilòmetres va sonar la veu de la dona, tremendament familiar; li va recordar la veu de la seva àvia, que havia mort feia cinc anys…
La veu va dir: Ferran, surt ara per aquesta carretera a la teva dreta o demà estaràs per sempre amb mi…
En Ferran, va frenar en sec i va tornar la vista enrere… Allà no hi havia ningú, segur que sense voler s’havia adormit… Va somriure i, més clar, va decidir seguir. Aleshores, just llavors, a la seva dreta es va mostrar una carretera veïnal… En Ferran va dubtar, però va decidir agafar-la… Al cap de pocs minuts va trobar un hotel i va aturar el vehicle, una estona després jeia als braços d’en Morfeu…
L’endemà, en aixecar-se i anar a pagar l’hotel, el conserge li va dir… Seguiu per aquesta carretera, no torneu per la general. Poc després d’arribar vostè ahir, es va produir un accident amb diversos vehicles implicats i sis morts… Encara l’estan aclarint.
A en Ferran li va semblar veure, transparent, per sobre de l’empleat, el rostre afable de la seva àvia, que el saludava amb la mà, mentre somreia…
Foscor – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés