RELAT CURT FUNDA NÒRDICA
FUNDA NÒRDICA
La suor lliscava pel front d’en Ricardo. Davant d’ell, un edredó encoixinat fet un garbuix i una funda nòrdica que semblava burlar-se’n amb la seva perfecta simetria. Havia intentat tot per aconseguir introduir-ho: la tècnica de “l’abraçada d’os”, la del “torpede humà”, fins i tot havia considerat invocar els déus nòrdics perquè li prestessin una mà (o sis). Res no funcionava.
“No ho entenc…” —va pensar per a si mateix—“com poden dir que els nòrdics són més intel·ligents. Amb lo senzill que és fer servir llençols i mantes… doncs no, a fastiguejar el proïsme amb aquests atroços invents… No em queda més remei que continuar intentant-ho”.
Primer, l’intent de posar la funda al revés. Un fracàs èpic. El llençol es va convertir en un monstre de tela que el va embolicar com una mòmia, deixant-lo amb la sensació d’estar dins d’un capoll gegant i sense aire. Després, el mètode “un braç alhora”. Un braç es va introduir amb èxit, però l’altre es va quedar atrapat en un remolí de roba, com si hagués caigut en un forat negre encoixinat.
En Ricardo panteixava, la seva cara vermella com un tomàquet. Va mirar la funda, després al seu voltant, buscant una solució. Va veure l’aspiradora. Una idea brillant, o almenys això va pensar en la desesperació.
Va connectar l’aspiradora, la va acostar a l’obertura de la funda i… apa! L’aspiradora va succionar la funda, convertint-la en un gegantí garbuix que només aconseguia arrossegar per l’habitació. Ricardo, derrotat, es va asseure a terra, envoltat per l’edredó, mentre la funda, ara un ésser eteri i venjatiu, se’n reia des del terra. Al final, va demanar ajuda a la seva mare. Ella ho va fer en dos minuts. El pobre Ricard, per més que si va fixar, no va aconseguir entendre com ho havia fet.