RELAT CURT LA MESQUINESA
LA MESQUINESA
En Roberto sempre havia estat envejat per en Luis.
Encara que es coneixien des de la infància, aquesta enveja es va anar incrementant amb el pas dels anys.
En Roberto havia arribat a dalt de tot. Era un excepcional broker a la borsa. La seva dona, alhora, dirigia un diari. Tenien una economia molt bona que els havia permès portar els seus fills a les millors escoles privades.
Per a en Luis, aquests èxits eren qüestió de sort. Ell, simplement, no en tenia.
Els fills no havien estudiat: no els agradava. La realitat, és que eren ganduls.
La seva dona es passava el dia veient la televisió. No netejava la casa i un dia, sense venir a tomb, li va dir que no volia tenir relacions sexuals mai més.
En Roberto sempre l’havia ajudat. Quan en Luis es va quedar a l’atur i va tenir la depressió, es passava les hores mortes a casa, ell se l’emportava de viatge amb l’excusa que l’ajudés. Encara que ell sabia que no el necessitava per res, es deixava arrossegar cap als avions a primera classe.
Un dia quan en Roberto havia fet els 50 anys, es va produir un crac a la borsa. Un inesperat i sobtat enfonsament que el va arruïnar.
Va perdre casa seva, a la seva dona i els seus fills i el pitjor també a en Luis, el seu amic de tota la vida.
En Luís li va tancar la porta. Per mesquinesa, per enveja. Perquè com a la pel·lícula “El manantial” els perdedors no suporten la grandesa de les persones bones.
Ah! Per cert, al cap de no gaire temps en Roberto va tornar a encarrilar la seva existència en tots els aspectes…