LA TÈNUE LLUM DEL FANAL
RELAT CURT LA TÈNUE LLUM DEL FANAL
La tènue llum del fanal de carbur, penjat del pal major de la barqueta de pesca, s’esforçava inútilment a esquinçar la densa boira que entorpia trobar el camí a port…
La pesca havia estat fructífera, però la calma desesperant, la brutal boira i la intuïció dels tres homes que la tripulaven, omplien l’ambient de mals presagis…
Sabien que si el mar es tornava hostil, potser haurien de llançar part de la seva càrrega. La barqueta portava excés de pes…
El canvi de temps
De cop i volta, el vent va arrencar i un espurnejà incessant de fredes gotes d’aigua. Va començar, primer vergonyosament, poc després sense pietat…
Les onades, cada vegada més grans, comprometien la seguretat…
De cop, dins el cap del patró va sonar la dolça veu de la Marta, la seva dona: “Segueix les meves llàgrimes… hi trobaràs la llum que et portarà de tornada a casa…”
Entre la pluja va veure aparèixer grans gotes lluminoses que semblaven indicar el camí. Ningú més no les veia, només en Pere, que ple d’amor i emoció es deixava guiar per la seva dona. La resta de la tripulació tenia la sensació d’allunyar-se cada vegada més de la costa. Quan poc més de mitja hora més tard, entre boires, va aparèixer el far, després la sirena que sonava, però sobretot un bell camí vorejat de llàgrimes lluminoses, marcant la ruta fins a la finestra de la casa, on la Marta resava, sumida en un mar de màgiques llàgrimes…
Poc després les llàgrimes d’en Pere van afegir encara més llum al camí… L’amor que tots dos es professaven, els havia regalat continuar vivint… Sabien que el seu amor, si en tenien cura, els protegiria de qualsevol mal…
La Tènue Llum del Fanal – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés