RELATS CURTS – LA TORBA INTIMIDADORA
La Torba Intimidadora – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés
En José estava just al costat del llit, preparat per anar a dormir. Se sentia inquiet, tenia l’estranya sensació que algun perill el sotjava.
Tot d’una, quan va apagar la llum del sostre i només la humil llum del llum de la tauleta de nit, lliurava l’estança de la penombra, li va semblar veure alguna cosa a través de la cortina. Va ser conscient en aquell moment que havia oblidat abaixar la persiana.
Va contenir la respiració i es va acostar a la finestra… una mica abans d’arribar-hi, ho va veure amb claredat. Una massa de gent enfurismada, brandaven les seves mans cap al cel amb enorme violència. El so que emetien era més fort, a mesura que s’acostaven a la casa.
Es va allunyar amb rapidesa de la finestra i es va ficar al sòl al costat del llit oposat a la finestra. Amb la seva mà, tractant de fer-ho amb el major sigil, va prémer l’interruptor del llum i deixà a les fosques l’habitació. Amb sort pensarien que no hi havia ningú a casa.
El soroll seguia sent intens i les mans seguien movent-se amb agressivitat. En José estava aterrit… no s’atrevia a moure’s d’allà. Ni tampoc volia posar en perill la seva família i, finalment, va decidir ocultar-se sota el llit…
Li resultava impossible comprendre que havia fet perquè aquesta torba exaltada, el volgués agredir… Va passar molt de temps i la son el va vèncer… els malsons, encara que agitaven el seu cos amb espasmes i respiració entretallada, no aconseguien despertar-lo… només aconseguia emetre lúgubres sons d’inquietud.
Tot d’una, l’estança s’il·lumina i en José es desperta de cop sobresaltat, tracta d’alçar-se i es dóna de cara contra el somier… intenta ofegar un gemec de dolor, però no ho aconsegueix … Llavors sona una veu…
–Però Josep, què fas sota el llit? Surt d’aquí i no facis el ximple! ¡Arribaràs tard a l’escola…!
El xaval no entén res… segueix sentint la cridòria i la seva mare ni s’immuta… surt de sota el llit dissimulant, i amb la seguretat que la seva mare està allà, s’acosta a la finestra i descorre amb precaució la cortina… No hi ha ningú, però l’udol de la cridòria continua…
–Vesteix-te i abriga’t una mica, que està fent molt de vent des d’ahir a la nit… El nen observa millor i percep que la cridòria correspon a les ràfegues de vent assotant les poques fulles que queden a les branques dels arbres, que limiten amb la casa… Branques que es balancegen vertiginosament accelerades, seguint la cadència de les ratxes de la ventada i que juntament amb les fulles, semblen mans clamant al cel amb desesperació… Per fi somriu alleujat…
La Torba Intimidadora – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés