RELAT CURT EL TREN
RELAT EL TREN
El tren no va parar a l’estació on la Marta volia baixar…
Va continuar sense parar… el revisor li va dir que s’havia equivocat de tren, que no s’aturava aquí.
Per això no va poder fer res més que seguir…
L’estació on va baixar es deia “Nova Oportunitat”.
La Marta només duia una maleta, però la va deixar al tren. Va baixar sense res…
Mentre passejava per l’estació, pensava en la seva amiga… la que va vendre el més estimat de la seva mare, que quan va morir, la Marta li havia regalat… Va pensar també en l’amic de la seva parella –el seu amic també– que tantes vegades els havia dit que els volia… Tot mentida.
La Marta respira profundament i pensa en l’Isaac i en la seva gosseta Dafne. Agafa el mòbil i els truca…
—Isaac?
—Sí Marta, digues-me?
—Agafa la Dafne i vine a la ubicació que t’he enviat a Maps…
—….
—Isaac?
—Sí… estic pensant que portar-nos.
—Res. No necessitem res.
—T’estimo.
—I jo a tu.
La Marta arriba a un prat i aspira l’olor de les roses. Ara tot és net.
L’avantatge de perdre cactus és que, al seu lloc, sorgeixen roses per tot arreu.
Aquest conte està dedicat, amb afecte i afecte –tant com el que ens han donat ells– a aquells que, durant anys, deien ser els nostres amics.