RELAT CURT – SALA DE BALL
SALA DE BALL
L’enorme sala de ball del castell, aquella nit estava plena de convidats desitjosos de diversió…
Cossos joves -homes i dones- amb vestimentes d’època es movien incansables als acords d’un minuet…
L’única cosa inusual, era que les fileres de miralls que cobrien les quatre parets del saló, estaven cobertes de fines cortines de vellut negre… Només algun dels cortinatges deixava visible alguna petita escletxa d’aquells ben coberts miralls… El més divertit és que no tornaven cap imatge…
En Bram, absort sobre els fulls de paper on només havia gargotejat algunes paraules, va sortir del seu abstret i entreobrí els seus ulls. Allà no hi havia ningú… Ni miralls, ni saló, ni músics… Tampoc no hi havia els enigmàtics dansaires…
Entornà de nou els seus ulls i l’escena, absolutament vívida, es féu de nou real… Dansaven al so de la música i els petits espais als miralls seguien sense reflectir els goigs ballarins…
En Bram va repetir l’operació diverses vegades amb idèntics resultats… per fi, amb cara de cabreig va dir: estic fins a les pilotes i amb la inspiració sota mínims… Crec que m’oblidaré de la festa, trauré el comte a nocturnejar i que se la xucli a algú d’una puta vegada… Així va néixer Dràcula…
Sala de Balls – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés