RELAT CURT UNA MENT CONSPIRANOIDE, O NO?
UNA MENT CONSPIRANOIDE, O NO?
En Pedro, sobresaltat, va obrir els ulls de cop. Va trigar uns instants a reaccionar i, llavors, va mirar l’hora al despertador. Faltava un quart d’hora perquè sonés. Amb cara de resignació va decidir aixecar-se, no hi havia temps per adormir-se novament.
Mentre es despertava tractava alhora, de descobrir la causa de la inquietud que l’havia despertat. Li va costar una mica, però finalment va recordar l’última cosa que va sentir a les notícies: “la necessitat de tenir el kit de supervivència”.
Va somriure amb certa amargor. Es va plantejar que, si de debò esclatava una guerra, de poc serviria el maleït kit.
No va poder evitar pensar que semblava que volien tenir el poble espantat… Mentalment va revisar els esdeveniments i “casualitats” dels darrers anys.
La gent estava descontenta i començaven a haver moviments socials força importants per tot arreu. Potser els més forts van ser els protagonitzats a França per les armilles grogues…
Poc després, un magnat va predir que aviat hi hauria una pandèmia per coronavirus.
I quina casualitat, no gaire més tard a Wuhan es va iniciar la Covid-19… Van dir que l’inici de la transmissió del virus als humans era culpa dels pobres pangolins. Encara que curiosament, en aquesta mateixa localitat hi havia uns laboratoris bioquímics, en què es va comentar que un magnat americà tenia una participació important…
Com a conseqüència de la pandèmia va morir molta gent, la majoria ancians… Això, suposo, que va suposar un alleujament en el cost de les pensions…
Això sí, quan el cost de la paralització econòmica començava a ser desmesurat, en un temps pràcticament increïble, es va obtenir una vacuna. És curiós, perquè habitualment desenvolupar-ne una contra un patogen desconegut, sol portar estudis, investigacions i proves d’efectivitat, que amb sort es tradueixen en almenys deu anys…
Ara amb el tema de la guerra, sembla que també estan avisant… Amb això s’ha frenat, almenys en aparença, el descontentament de la població…
Ens tornen a parlar de bons i dolents… Si son els mateixos gossos amb diferents collarets. Els dolents ja han envaït un país… Els bons decideixen que volen annexionar-se la illa més gran del món, si cal, per la força… El més divertit és que cap líder polític, ni cap magnat dels dolents i tampoc dels bons faran olor ni de lluny la primera línia de foc…
Pere es va qüestionar que tantes casualitats no eren lògiques, que possiblement s’estaven fent estratègies per eliminar part de la humanitat. Sobretot la menys productiva i més vulnerable.
El que li semblava més inconcebible, és que la gent no s’adonés d’aquestes manipulacions i que seguissin aquesta caterva de inhumans a guerres sense sentit, com la que semblaven estar preparant.
Es va qüestionar que la raça humana compta amb més de 8000 milions de persones i els magnats que perseguien els beneficis a través de pandèmies, guerres i qualsevol barbaritat, no eren tants. Potser milers? Centenars de milers?
Només calia veure els que finançaven les campanyes polítiques per després tenir polítics corruptes dient amén al que ells demanessin, per adonar-se que no eren gaires. Per això, si aquests pocs estaven interessats en la guerra i tota la resta de la raça humana no, n’hi havia prou de negar-se a agafar una arma per anar a matar o que et matin.
Havia de fer arribar les seves conclusions i idees a la gent… Compraria un megàfon i el cap de setmana se n’aniria a la plaça de Catalunya i començaria a explicar-ho… A veure si l’escoltaven…
El dissabte següent, megàfon a la mà va començar la seva diatriba: “Amics, parem-los els peus als quals volen portar-nos a la guerra. Podem fer-ho…”
Al principi la gent se’l mirava sorpresa i fins i tot amb cara de repudi, però a poc a poc alguns van començar a escoltar els seus arguments…
Després d’uns quants dies la gent s’amuntegava per escoltar-lo. Mesos més tard se’n va començar a parlar en altres països. La ciutadania semblava començar a prendre consciència de la situació… potser la pel·lícula “Rompenieves” explicava amb claredat aquesta realitat social…
La qüestió és que quan en Pedro, sentia que estava aconseguint els seus objectius, mentre un matí anava amb el seu cotxe camí de la seva feina, un objecte a gran velocitat impacte al parabrisa del cotxe fent-ho miques per a continuació destrossar-li també a ell el cap, per tot seguit travessar la lluna del darrere i desaparèixer…
Hauria estat una pedra, la mala sort o potser un dron? Mai ningú ho aconseguiria saber.
Al temps de l’impacte en diversos despatxos a diversos punts del món, diversos homes mantenien una videoconferència a través d’una xarxa satel·lital exclusivament.
Disposaven d’un sistema de traducció automàtic per IA, que imitant la veu de qui parlava traduïa l’idioma específic de qualsevol dels altres…
Un va dir: “Sembla que es va acabar el problema. La llàstima és que això farà que es retardin una mica els nostres plans…”
Un altre va dir : “Partint de la base que la gent és ximple, ja ens hem preocupat que cada vegada tinguin menys formació, no crec que sigui necessari demorar-ho molt…”
Un tercer va afegir: “Sí. Els muntem qualsevol altre numeret i ja deixen de preocupar-se per la guerra…” L’últim a dir alguna cosa va ser l’únic representant espanyol, dient: “El fonamental és que ens hem tret el gra del cul. A més, al meu país, que és on va començar tot. Tenim els polítics més experts a manipular i la gent que més segueix a ulls clucs el que aquests polítics els diuen… O sigui, en quatre dies tot en marxa una altra vegada…”.